Quan una parella decideix posar fi a la seva relació, ja sigui per mitjà del divorci o la separació, sorgeixen moltes qüestions i aspectes a tractar, però sense cap dubte, la pensió d’aliments dels fills en comú és un dels punts que més controvèrsia genera, de manera que serà molt aconsellable acudir a un professional perquè li presti l’assessorament que necessita.

No obstant això, és molt recomanable conèixer una sèrie d’aspectes que l’ajudaran a afrontar aquesta nova situació. Per això, en el següent article, intentarem explicar amb la major claredat possible els aspectes més importants i, al seu torn, tractarem de donar resposta a aquelles qüestions que més ens han plantejat els nostres clients al llarg dels nostres anys de professió.

Què és la pensió d’aliments? La pensió d’aliments pot definir-se com l’obligació o deure d’una o diverses persones (alimentant) a proporcionar mitjans suficients per garantir la subsistència d’una altra o altres persones (alimentat).

Cal destacar que la pensió d’aliments no és una obligació única de pares a fills, sinó que la llei també contempla aquest deure entre cònjuges i de fills respecte als seus pares quan es doni una situació de necessitat. No obstant això, en aquest article únicament tractarem la pensió d’aliments de pares a fills en tant que és la situació més comuna, de manera que la resta de situacions seran tractades en següents articles.

Què inclou la pensió d’aliments? De manera ineludible, s’inclou dins de la pensió d’aliments tot el necessari per al manteniment, l’habitació, vestit, assistència mèdica i educació del fill.

No hi ha una llista taxativa respecte que conceptes s’inclouen dins de la pensió d’aliments, de manera que els progenitors poden acordar que, sense perjudici dels anteriorment assenyalats, altres despeses siguin incloses dins de la pensió.

Com s’estableix la quantia de la pensió? L’import de la pensió es fixa ponderadament, atenent als ingressos de l’obligat a prestar-la i a les necessitats de l’alimentat. Haurà de realitzar-se un anàlisi de la situació personal i laboral de l’alimentant en tant que el pagament de la pensió no pot suposar que les seves necessitats bàsiques i familiars quedin desateses.

De vegades, es tendeix a pensar que el fill ha de ser alimentat únicament amb el que percep de pensió alimentària, però, aquest pensament és erroni, doncs el progenitor que té la custòdia, també està obligat a contribuir proporcionalment malgrat que el conveni regulador o la sentència que fixi l’import de pensió no ho reculli.

Fins quan s’ha de pagar la pensió d’aliments? Generalment, la pensió d’aliments s’ha d’abonar fins que el menor arriba a la majoria d’edat, però si en complir els divuit anys, el fill continua estudiant o bé, no té recursos propis per al seu manteniment, l’obligació de pagament persistirà fins que aquest sigui econòmicament independent.

En quins altres supòsits cessa l’obligació del pagament de la pensió d’aliments? Sense perjudici dels supòsits anteriorment esmentats, assolida la majoria d’edat, s’extingirà l’obligació de pagament quan:

  • La situació econòmica de l’obligat hagi empitjorat fins a tal punt que no pugui atendre les seves pròpies necessitats ni les de la seva família.
  • Per mort del subjecte que la rep.
  • Quan el subjecte que la percep, hagués comès alguna falta que comporti el desheretament, com per exemple, l’existència d’una sentència en la qual es consideri provat el maltractament físic i / o psicològic.
  • Quan el subjecte que la rep no disposi de mitjans econòmics suficients per a la seva subsistència per causa únicament imputable a la seva conducta.
  • Quan l’alimentat disposi de mitjans econòmics suficients per al seu manteniment.
  • Quan l’alimentat abandoni el domicili familiar.
  • Quan l’alimentat contrau matrimoni, ja que l’obligació de prestar aliments recau en primer lloc sobre el cònjuge (recordar que la pensió d’aliments no és una obligació única dels ascendents respecte als seus ascendents, sinó que hi ha altres supòsits).

Ha de pagar-se sempre la mateixa pensió d’aliments? No, la pensió d’aliments pot variar. No obstant això, cal distingir diferents situacions.

En primer lloc, la pensió d’aliments s’actualitza periòdicament, prenent com a índex de referència, normalment, les variacions de l’IPC de forma anual. Això vol dir que, si l’IPC disminueix o augmenta, l’import de la pensió d’aliments actuarà de la mateixa forma. No obstant això, caldrà veure que disposa el conveni regulador o la sentència que determini la pensió.

En segon lloc, l’import de la pensió d’aliments pot ser modificat, tant per augmentar la seva quantia com per reduir-la, atenent a una variació en les circumstàncies de l’obligat al pagament i / o de les necessitats del beneficiari.

La modificació es pot fer per dues vies; de mutu acord o de forma contenciosa. En la primera situació, les parts poden arribar a un acord i fixar el nou import a abonar mensualment, el qual s’ha de recollir en un conveni regulador de modificació de mesures i ser sotmès a aprovació judicial. En la segona situació, la part que hagi vist que les seves circumstàncies han variat de forma substancial, pot acudir al jutjat i instar un procediment de modificació de mesures perquè sigui el jutge, qui ponderant les circumstàncies concurrents, acordi una reducció o un augment del import.

En algunes ocasions, ens hem trobat situacions en què l’obligat al pagament vol instar un procediment de modificació de mesures i reduir la pensió d’aliments ja que ha tingut un nou fill i no pot contribuir de la mateixa manera. No obstant això, no existeix un criteri unànime dels tribunals, però majoritàriament es considera que el naixement d’un nou fill no suposa un canvi substancial de les circumstàncies, molt menys quan la nova situació ha estat provocada pel propi alimentant, de manera que el procediment de modificació no prosperarà.

Què passa si no es compleix amb la pensió d’aliments? La llei preveu la possibilitat d’iniciar un procediment d’execució davant l’impagament de la pensió d’aliments, el qual finalitzarà acordant l’embargament del salari, sou, pensió o retribució que rebi el alimentant. Cal destacar que, en matèria de pensió d’aliments, l’embargament no té límits, de manera que la quantia a embargar podrà ser fins i tot superior al salari mínim interprofessional.

En conclusió, la pensió d’aliments és una obligació legal en què el progenitor no custodi ha de contribuir al sosteniment del seu fill, tant pel que fa als aliments, com a la vestimenta i formació, i l’import serà fixat atenent a les circumstàncies personals, laborals i econòmiques del primer i a les necessitats del segon. L’equip de COLORADO & DE ROA està especialitzat en aquest tipus d’assumptes, de manera que en cas que ho necessiti pot prestar un assessorament personalitzat.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.