Ha comprat un habitatge sobre plànol i encara no s’ha iniciat la construcció? Quins drets m’assisteixen? Algun dia em lliuraran el meu habitatge? Puc recuperar els meus diners?

Possiblement conegui a alguna persona que es trobi en aquesta situació o bé hagi escoltat per algun mitjà de comunicació que centenars de persones s’han quedat sense habitatge i sense part dels seus estalvis. Doncs bé, en el present article farem referència a les possibles alternatives legals que podem utilitzar per posar fi a aquesta situació.

En primer lloc cal assenyalar que anteriorment era d’aplicació la Llei 57/68, de 27 de juliol, sobre la percepció de quantitats anticipades en la construcció i venda d’habitatges, norma que va ser derogada per l’entrada en vigor de la Disposició addicional Tercera de la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’Ordenació, Supervisió i Solvència d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores.

Sobre la base del principi de irretroactivitat de les normes les persones que van realitzar el desemborsament abans de l’entrada en vigor de la nova normativa, és a dir, abans de l’1 de gener de 2016, es seguiran regint per la normativa que estava en aquell moment en vigor, mentre que les realitzades amb posterioritat a dita data es troben vinculades al nou sistema, el qual, malgrat que tracta de ser garantista amb els compradors que s’han vist afectats per la compra d’immobles que finalment no es construeixen, al nostre entendre, retalla drets i prerrogatives que en la normativa anterior assistien al ciutadà.

Doncs bé, si vostè o alguna persona propera es troba immersa en una situació com la descrita, amb la normativa actual en mà, té dues possibilitats, o bé concedir una pròrroga a la promotora perquè construeixi l’habitatge o bé, exigir la devolució dels seus diners.

En relació a la primera via, això és concedir una pròrroga a la promotora perquè construeixi l’habitatge, potser és l’alternativa més arriscada per als seus interessos, doncs en innombrables ocasions, la falta de construcció és conseqüència directa de l’ insolvència de la promotora i/o constructora, per la qual cosa, potser l’habitatge mai arribi a construir-se, sens perjudici que una altra promotora es faci càrrec d’això. Així mateix, destacar que no és el mateix que la construcció ni tan sols hagi començat al fet que únicament es degui a un retard en el lliurament, sent això un aspecte a tenir en compte per prendre la seva decisió.

Pel que fa a la segona alternativa i potser la que més li interessi, és a dir, recuperar els seus diners, em de fer referència a diversos aspectes.

En primer lloc, manifestar que la llei imposava i imposa a les promotores l’obligació de concertar un contracte d’assegurança amb una entitat inscrita i autoritzada per l’Estat o bé constituir un aval solidari amb una entitat bancària que garanteixi la devolució de les quantitats percebudes anticipadament per al supòsit que la construcció no arribi a bon fi.

Què significa bon fi? Doncs bé, aquest concepte inicialment va generar nombroses controvèrsies, donant lloc a sentències judicials contradictòries, per la qual cosa, el Tribunal Suprem va decretar finalment que les devolucions de diners havien de realitzar-se tant pel supòsit que la construcció no s’hagués iniciat com pel retard en el seu lliurament una vegada vençut el termini pactat.

En segon lloc, i sense perjudici del contracte d’assegurança o aval, la promotora ha de dipositar les quantitats percebudes en un compte especial d’una entitat bancària en la qual no existeixi cap altre tipus de fons i així garantir que aquestes quantitats poden ser retornades si es precisa, sent responsabilitat de l’entitat bancària assegurar-se que la promotora compta amb una assegurança o aval, doncs en cas contrari, l’obertura del compte i el dipòsit dels diners no hauria de poder realitzar-se.

Dit l’anterior, s’obren dues alternatives, una molt senzilla, mitjançant l’execució de l’aval i/o la sol•licitud formal a l’asseguradora perquè aboni les quantitats lliurades a compte, i un altra, que implicaria l’inici d’un procediment judicial enfront de l’entitat bancària per no haver comprovat que la promotora compta amb una assegurança o aval.

Tenint en compte que els bancs han vingut fent cas omís a tal exigència, els tribunals han considerat que, quan les entitats bancàries no actuïn degudament, hauran de respondre davant els compradors i retornar-los les quantitats de diners que van lliurar a la promotora, així com els interessos. Així mateix, destacar que en la gran majoria de les situacions cal iniciar un procediment judicial demandant a l’entitat bancària doncs el pagament voluntari en la pràctica no es realitza.

En conclusió, amb la finalitat d’oferir major seguretat als compradors, les promotores han de garantir la possibilitat de retornar les quantitats percebudes de forma anticipada per a la construcció de l’habitatge per al supòsit que la construcció no arribi a bona fi, havent de complir una sèrie d’exigències legals. No obstant això, la realitat ha estat molt diferent, per la qual cosa, quan tals deures no hagin estat respectats, es podrà exigir a l’entitat bancària que respongui per la promotora si la mateixa no ha actuat amb la diligència que li és exigible.

CategoryDret Civil
Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.