La successió, del llatí “Successio” és l’acció i efecte de succeir, és a dir, ocupar el lloc d’ algú, fet que es produeix amb la mort i extinció de la personalitat del causant. Aquesta pot ser de tres classes; contractual, testamentaria o intestada, sent aquesta última el tema d’anàlisi del present article.

La successió intestada, també coneguda com a successió legal o legítima, és aquella que es difereix per llei, és a dir, no depèn de l’expressa voluntat del mort. Aquest tipus de successió únicament té lloc quan una persona mor sense nomenar hereu o, pesi haver-ho nomenat, aquest no arriba a ser-ho, per la qual cosa únicament tindrà lloc de forma subsidiària a la resta de successions; és a dir de la contractual o la testamentaria.

De forma prèvia a entrar en el fons de l’assumpte, cal precisar que la successió intestada a Catalunya té un tracte jurídic diferent del denominat règim comú doncs la normativa aplicable a aquest efecte es troba regulada en Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (articles 441 i següents), sense perjudici de les disposicions de dret comú que resultin d’aplicació subsidiària.

Davant tal tessitura, poden sorgir diverses qüestions. Què fer davant la mort d’una persona que mor sense atorgar testament? A qui cal acudir? Qui pot succeir? Té algun dret successori el cònjuge del mort?

Quan una persona mor sense haver atorgat testament, aquella persona que es trobi interessada -descendents, ascendents, cònjuge o parella de fet o parents col·laterals- en què es produeixi la declaració d’hereus i per tant, tingui lloc la repartició dels béns i drets –i obligacions- que conformen el patrimoni del causant, haurà d’acudir davant un notari perquè tingui lloc la declaració d’hereus abintestat, devent aportar una sèrie de documents per poder realitzar el tràmit, que, en síntesi són els següents:

– Certificat de defunció del causant.
– Certificat d’empadronament del causant a fi de verificar en quin lloc radicava el seu últim domicili.
– Certificat del Registre General d’Última Voluntat que verifiqui que no existia cap testament. cal precisar que tal certificat únicament podrà sol·licitar-ne una vegada que hagi transcorregut el termini de 15 dies des de la mort del causant.
– Certificat de naixement dels fills del mort o dels pares o dels parents en línia col·lateral.
– Certificat de defunció dels fills que haguessin mort i de naixement dels fills d’aquests últims (doncs aquests tenen drets successoris per representació).
– Certificat de matrimoni del mort

Així mateix, al costat de la persona o persones que instin la declaració d’hereus abintestat, hauran d’acudir a la notaria dos testimonis, majors d’edat, que puguin verificar que les dades que s’assenyalen són verídics.

Una vegada atorgada l’escriptura, el notari haurà de procurar donar audiència a qualsevol interessat, així com constatar l’exactitud de les dades aportades.

Si no pogués localitzar a les persones que considera interessades per les dades que obren en el seu poder, el notari tenen l’obligació de recaptar auxili judicial i en última instància, donar publicitat a l’expedient mitjançant publicació en el BOE, perquè qualsevol interessat pugui presentar al·legacions, o si escau oposar-se.

Transcorregut el termini de 20 dies des de l’atorgament inicial sense que s’haguessin presentat al·legacions sobre aquest tema, el notari declararà què parents del causant són els hereus abintestat, expressant la seva identitat i els drets successoris que li corresponen, consignant-ho en una nova acta de notorietat, al costat de la reserva del dret a poder acudir als Tribunals en defensa dels drets successoris que es considerin que no han estat reconeguts.

Realitzats aquests actes, es procedirà a la corresponent repartició de l’haver-hi hereditari.

Ara bé, Qui té dret a succeir en el supòsit de la successió intestada?

Per succeir de forma legal, la llei ha establert un ordre i dins d’aquest ordre, una sèrie de graus per poder ser cridat a succeir, basat en la relació de parentiu o relació conjugal que els hereus guardin amb el causant. L’ordre per succeir és successiu i excloent entre si:

– Primer ordre: En primer lloc tindran dret a succeir els fills del causant i en defecte d’això, els néts del causant, qui entraran a succeir per dret de representació.

– Segon ordre: El cònjuge vidu o el convivien te de la parella estable té drets successoris en la legislació catalana sent aquests l’usdefruït universal de l’haver-hi hereditari.

– Tercer ordre: A falta dels anteriors, els ascendents més propers al causant tenen dret a succeir.

– Quart ordre: Són cridats a succeir els parents del causant fins al quart grau en línia col·lateral i, a falta d’aquests, serà cridada a succeir la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, la successió intestada únicament tindrà lloc de forma subsidiària a la resta de successions, sent necessari que aquelles persones interessades en la successió acudeixin davant notari i instin una petició inicial de declaració d’hereus abintestato i es determinin els drets successoris dels causahabientes, els quals estaran determinats en funció del grau de parentiu, atenent a l’ordre establert legalment a aquest efecte.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.