Com comunament és sabut la comissió d’un delicte comporta que el responsable del mateix hagi de complir amb la pena que legalment se li imposi, i si escau, reparar els danys i perjudicis causats a la víctima, ja siguin físics, materials o psicològics, la qual cosa en la praxi es coneix com la “responsabilitat civil ex delicte”.

És evident que els danys ocasionats per una persona major d’edat han de ser reparats per la mateixa. No obstant això, quan aquests són ocasionats per un menor d’edat, la resposta no sembla tan clara, per la qual cosa en el següent article tractarem de donar resposta a les principals qüestions que es susciten respecta aquesta qüestió.

Quina llei s’aplica als menors d’edat que han comès un fet delictiu?

Qualsevol acte il•lícit comés per una persona major d’edat haurà de ser jutjat conforme a les disposicions del Codi Penal, aplicant-se-li, per tant, les penes i mesures de seguretat que es recullen en el mateix.

No obstant això, els actes il•lícits comesos pels menors d’edat seran sancionats conforme a les disposicions contingudes en la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, de Responsabilitat Penal del Menor, en la qual es recullen les mesures penals a aplicar als menors d’edat que siguin considerats penalment responsables.

Tots els menors d’edat són penalment responsables pels seus actes?

No. La Llei de Responsabilitat Penal del Menor únicament és aplicable a aquells menors d’edat que tinguin una edat compresa entre els 14 i 18 anys d’edat en el moment de la comissió dels fets (no en el moment en el qual se celebri el judici).

És, per tant, el moment en què es produeix el fet delictiu el que determinarà les mesures penals a aplicar als menors d’edat, les quals difereixen considerablement de les penes contemplades en el Codi Penal.

No obstant això, és una qüestió no exempta de polèmica, doncs existeixen sectors jurisprudencials i socials que consideren que l’aplicació d’una llei o una altra hauria de dependre del raciocini del subjecte en el moment de la comissió dels fets i no simplement de la seva edat.

Els menors de 14 anys, per tant, manquen de responsabilitat penal, sense perjudici de la possibilitat que s’iniciï un procediment civil per valorar la situació del menor i la manera en la qual s’està exercint la guarda i custòdia pels seus pares i/o tutors, així com valorar si cal exigir responsabilitat civil pels actes comesos pel menor.

Aclarides les anteriors qüestions, centrem-nos en els aspectes que concerneixen a la exigibilitat de la responsabilitat civil.

Tal com disposa l’article 61.3 de la llei de Responsabilitat Penal del Menor:

Quan el responsable dels fets comesos sigui un menor de divuit anys, respondran solidàriament amb ell dels danys i perjudicis causats els seus pares, tutors, acollidors i guardadors legals o de fet, per aquest ordre. Quan aquests no haguessin afavorit la conducta del menor amb dol o negligència greu, la seva responsabilitat podrà ser moderada pel jutge segons els casos.

Els aspectes més importants del ressenyat precepte són:

  •  Solidaritat: Els pares, tutors, acollidors i guardadors de fet o legals del menor que resulti responsable dels danys ocasionats a un tercer hauran de fer-se càrrec de la indemnització automàticament, garantint d’aquesta manera la reparació del dany al perjudicat davant la més que previsible insolvència del menor.

Si bé és cert que en el nostre sistema jurídic la solidaritat és considerada l’excepció a la norma general, la exigibilitat de responsabilitat de forma solidària a qui té atribuïda la guarda legal es deu al deure de vigilància i educació que li resulta inherent al seu càrrec.

  • Moderació de la responsabilitat: La responsabilitat en aquests casos es considera objectiva, és a dir, els pares o tutors seran condemnats solidàriament al pagament de la indemnització amb independència de si van posar mitjans per evitar el dany ocasionat. No obstant això, el quàntum indemnitzatori podrà modular-se de forma considerable si qui tenia atribuïda la guarda i custòdia del menor en aquest moment va posar els mitjans suficients per evitar la producció del dany.

Com anteriorment s’ha referit, si el fet hagués estat realitzat per un menor de 14 anys, resultarà penalment irresponsable, no obstant això, sí que podrà iniciar-se un procediment per exigir la responsabilitat als progenitors o tutors en l’ordre jurisdiccional civil, a l’empara del que es disposa l’article 1.903 del Codi Civil. En aquest supòsit, lògicament no existeix sentència penal condemnatòria alguna, per la qual cosa, l’aportació de prova que acrediti la relació de causa – efecte entre la conducta del menor i la producció del dany serà indispensable per declarar la responsabilitat civil així com el quàntum indemnitzatori.

En conclusió, els fets delictius comesos pels menors d’edat quedaran sotmesos a les disposicions contingudes en la LO 5/2000, de Responsabilitat Penal del Menor, sempre que en el moment de la comissió dels fets, aquest tingués una edat compresa entre els 14 i 18 anys. Amb independència de les mesures penals que es puguin establir, podrà exigir-se una responsabilitat civil, tendent a reparar el dany ocasionat, quedant els progenitors o tutors condemnats de forma solidària al pagament de la mateixa, per entendre que els perjudicis produïts són una conseqüència directa de l’ incompliment dels deures de vigilància i educació que resulten inherents.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.