Lamentablement, és habitual que certes empreses, de manera irregular, i aprofitant-se de la seva condició, duguin a terme pràctiques contràries a la normativa laboral pel que fa a la contractació de treballadors.

La més comuna d’elles consisteix a “obligar” al treballador al fet que es doni d’alta com a autònom i que aquest cada mes emeti una factura per la presentació dels seus serveis.

Aquesta pràctica es dóna en tots els sectors i aconsegueix tant a personal qualificat com no qualificat. Amb això l’empresa aconsegueix un estalvi substancial mentre que redueix notòriament els costos laborals i fiscals, molt inferiors als quals suposen contractar i tenir en plantilla a un treballador.

No obstant l’anterior, i en perjudici del treballador, aquesta pràctica implica deixar en una clara situació de desemparament al “treballador encobert o fals autònom” i amb una substancial pèrdua dels drets del treballador recollits en l’Estatut dels Treballadors.

Entre unes altres, l’empresari pot acomiadar a qualsevol moment al “treballador encobert o fals autònom” sense indemnització, i sense que el treballador tingui dret a percebre prestació social alguna. Parlem bàsicament de la prestació per desocupació, però aquesta situació afectaria també a la pensió de jubilació, així com a prestacions per incapacitat.

Cal assenyalar que no tota prestació de serveis deu automàticament qualificar-se com a relació laboral, sinó que cal analitzar cas per cas per poder determinar si ens trobem o no enfront del que la Jurisprudència denomina com a “relació laboral encoberta o fals autònom”.

En aquest sentit s’entén que la relació laboral existeix quan concorren les notes recollides en l’article 1 de l’Estatut dels treballadors, això és, la retribució, alienitat i dependència. És a dir, que la prestació de serveis es realitzi dins de l’àmbit organitzatiu i d’adreça de l’empresa i amb dependència econòmica de la mateixa.

Quins drets assisteixen al fals autònom?

El treballador que es trobi en aquesta situació, habitualment, prestant els seus serveis per a una empresa en exclusiva, complint un horari concret, percebent una remuneració fixa i desenvolupant les seves funcions en compliment de les directrius de l’empresari, pot acudir a la via judicial a fi que es reconegui la relació laboral que intenta eludir l’empresa, amb tot el que això comporta:

– Que s’obligui a l’empresa a cotitzar el període que hagués durat la relació.
– Que la inspecció de treball sancioni a l’empresa per aquesta conducta irregular.
– Que en cas d’acomiadament, el treballador tingui dret a percebre la corresponent indemnització.
– Que el treballador generi dret a la prestació per desocupació i a altres derivades de la relació laboral.

En definitiva, el fet de trobar-se en tal situació no implica que no puguin re clamar-se davant els tribunals de justícia els drets que li assisteixen a tots els treballadors, doncs si s’acrediten davant els mateixos que es donen els requisits exigits en l’article 1 de l’Estatut dels treballadors, es reconeixeran al treballador tots els drets consagrats i reconeguts per l’Estatut dels Treballadors i altra normativa d’aplicació.

CategoryDret Laboral
Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.