El text refós de la Llei de Societats de Capital regula les figures jurídiques de la separació i exclusió del soci, ambdues amb una mateixa finalitat: la desvinculació i trencament de tot nexe existent entre el soci i la societat.

Malgrat l’estreta vinculació entre ambdues figures centrarem el nostre article en la figura de la separació del soci i quant aquest està facultat per promoure-la.

Si bé és cert que el dret de separació de la societat és un dret inherent a la condició de soci, les opcions legals per al seu efectiu exercici són taxades per llei, és a dir, únicament poden exercitar-se per les causes o motius que disposi la legislació, tot això sense perjudici que els propis estatuts de la companyia disposin altres causes no contemplades en la Llei.

Centrant-nos doncs en les causes legals, les mateixes es recullen l’article 346 i 348 bis del citat cos legal, que assenyalen que el soci que hagués votat en contra dels següents acords o bé, el soci sense dret a vot, podrà exercir el seu dret a separació de la societat:

  • Substitució o modificació substancial de l’objecte social que conforma la societat.
  • Pròrroga de la durada de la societat.
  • Reactivació de la societat.
  • Creació, modificació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions accessòries, tret que els estatuts prevegin aquesta possibilitat.
  • Modificació del règim de transmissió de participacions socials, únicament en les Societat de Responsabilitat Limitada.
  • Negativa de la Junta General a distribuir els dividends que resulten legalment repartibles a partir del cinquè exercici a explicar des de la inscripció en el Registre Mercantil.

    Malgrat ser un dret innat a la condició de soci, el seu exercici no és lliure, sinó que haurà d’exercitar-se en el termini d’un mes a explicar des de la publicació de l’acord o des de la recepció de la comunicació.

Així mateix, els acords que hagin donat lloc al dret de separació hauran de ser publicats en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

Si ben el legislador ha previst unes causes taxades legalment per accionar el dret de separació dels socis al seu torn ha atorgat una llibertat de pactes perquè poden incloure’ns noves causes per exercitar tal dret, possibilitant que en els estatuts socials es prevegin diferents motius als legalment taxats però fixant una sèrie de garanties mínimes quant al procediment a seguir.

Entre tals garanties cal destacar que el soci que desitgi exercitar el seu dret de separació haurà d’acreditar l’existència de la causa que ha donat lloc a això dins del temps establert a aquest efecte i respectar el procediment establert estatutàriament.

cal assenyalar que la incorporació, modificació o supressió de les causes de separació dels socis amb la companyia que s’estableixi en els estatuts socials exigirà el consentiment unànime de tots els socis, i haurà de figurar en escriptura pública o bé de forma expressa en l’acta de la Junta General.

Si bé és cert que per a les societats de caràcter familiar la llibertat de pacte es configura aparentment fàcil, per contra per a les societats integrades per un nombre de socis més elevat els avantatges proporcionats amb l’última reforma de la Llei de Societats de Capital semblen ser escasses a causa de la seva dificultat per a la seva aplicació.

En definitiva, el dret de separació d’un soci es presenta com l’opció de rescindir per part d’aquest els vincles existents amb la societat de forma totalment voluntària, i podrà ser accionat únicament quan es donin alguna de les causes legal o estatutàriament previstes exigint-se para aquesta última l’acord unànime de tots els socis.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.