AUGMENT DELS DIVORCIS

L’Institut Nacional d’Estadística acaba de publicar les xifres anuals de nul·litats, separacions i divorcis, apreciant-se un canvi de tendència en la caiguda d’aquest tipus de procediments que hem vingut veient des de l’inici de la crisi econòmica. Segurament, la lleu millora de l’economia ha propiciat aquest repunt, ja que aquest tipus de procediments no resulten precisament rendibles econòmicament, ja que en la majoria de casos es passa de mantenir una casa entre dos a mantenir una cada un.

La qüestió és que durant l’any 2014 es van dictar 105.893 sentències de nul·litat, separació i divorci a Espanya, fet que suposa un 5,4% més de les que es van dictar el 2013. Els divorcis es van incrementar en un 5,6%, mentre que les separacions van créixer el 2,7%, igual que les nul·litats matrimonials.

Pel que fa a les diferents formes de posar fi al matrimoni, el divorci segueix creixent, la qual cosa és conseqüència directa de la reforma del Codi Civil operada el juliol de 2005, que permet acudir directament a aquesta via sense necessitat d’haver-se separat abans, com passava antigament.

Per acudir al divorci ha prou amb acreditar que han transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni, sense que sigui necessari al·legar cap causa concreta per a justificar la petició.

DIVORCI CONTENCIÓS O DE MUTU ACORD?

Igual que ocorre amb la separació, el divorci pot sol·licitar de mutu acord o de forma contenciosa.

Tant la separació com el divorci de mutu acord són més senzills i ràpids que en el supòsit contenciós. N’hi ha prou que els membres de la parella acordin les mesures que han de regir la dissolució de la seva relació (ús del domicili, guarda i custòdia dels fills, pensió d’aliments, pensió compensatòria …), per la qual cosa és aconsellable comptar amb el assessorament d’un advocat matrimonialista que indiqui als cònjuges els punts que legalment s’han de regular i de quina manera.

A part de la gran importància que té el mutu acord pel que fa a evitar un conflicte que mai resulta agradable, també s’ha de tenir en compte que és una via que abarateix enormement els costos d’advocat i procurador, ja que es pot dur a terme amb la intervenció d’un sol advocat per a ambdues parts i, a més, la resolució judicial s’obté amb molta més rapidesa, ja que només es tracta de que el Jutjat aprovi el conveni regulador que ambdues parts prèviament han acordat.

Quan no hi ha possibilitat d’acord entre els cònjuges, no queda altre remei que acudir al divorci contenciós, la qual cosa es realitza mitjançant la interposició de la demanda judicial, després del que s’inicia un procediment igual al de la separació contenciosa.
El procediment contenciós comporta un cost més elevat, tant a nivell econòmic com personal. Ambdues parts sol·licitaran al Jutjat l’establiment de les mesures que consideren més adequades per regular els efectes futurs de la ruptura i, lògicament, aquestes mesures no seran coincidents, per la qual cosa se celebrarà un judici en el qual es practicaran les proves amb què cada part intentarà defensar la seva posició i, després d’això, el jutge dictarà la corresponent sentència.

QUINS EFECTES TÉ EL DIVORCI?

Després de la sentència que decreta el divorci, i que queda inscrita en el Registre Civil, el vincle matrimonial es dissol, de manera que canvia l’estat civil dels cònjuges, que d’ara endavant podran tornar-se a casar.

La dissolució del vincle format pel matrimoni comporta la pèrdua dels drets successoris entre les parts i, en la majoria dels casos, també del dret a percebre la pensió de viduïtat.

Com és lògic, la ruptura del vincle entre els cònjuges no afecta a les seves obligacions amb els fills, als quals hauran de seguir mantenint sota la seva guarda, alimentant-los i educant-los, amb la particularitat que hauran de fer de la forma establerta en la sentència de divorci .

Tal com s’ha anticipat, la sentència ha d’establir la forma en què es dissoldrà el règim econòmic matrimonial (repartiment dels béns entre les parts), s’ha de pronunciar sobre a qui s’atribueix l’ús de l’habitatge familiar, qui ostentarà la guarda i custòdia dels fills i, si s’escau, quin règim de visites ha de complir el progenitor no custodi. També fixarà l’import de les pensió d’aliments i / o compensatòria que s’estableixin.

Cal tenir en compte que les mesures establertes per la sentència no són estrictament imperatives, sinó que han de servir per dotar de seguretat a la ruptura, en el sentit d’establir uns mínims que, en cas de desacord entre les parts, s’han de complir, però que podran variar-se de forma consensuada i sempre prioritzant l’interès dels fills.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.