Després de la ruptura d’un matrimoni o d’una parella amb fills menors hi ha la possibilitat d’atribuir a ambdós progenitors la custòdia, en lloc d’atorgar-la únicament a un d’ells. Aquest tipus de règim de guarda i custòdia permetrà que el fill pugui gaudir de la més freqüent i equitativa comunicació amb tots dos progenitors, amb les mateixes condicions i drets, mantenint les relacions afectives tant amb el pare com amb la mare.

S’acorda la custòdia compartida quan així ho convinguin els pares o quan el jutge consideri que és la millor manera per protegir l’interès del menor, sempre que els progenitors estiguin capacitats per establir una relació viable entre ells i col•laborin en l’objectiu d’oferir als fills un ambient de convivència adequat.

Aquest tipus de custòdia ha anat guanyant importància en els últims anys a causa que els experts consideren que és la més beneficiosa per a l’interès del menor i el seu correcte desenvolupament, passant de ser una mesura excepcional a una normal i fins i tot desitjable, ja que permet que sigui efectiu el dret que els fills tenen a relacionar-se amb els dos progenitors, fins i tot en situacions de crisi, sempre que això sigui possible, tal com és expressat per reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.