Cartell de la manifestació pels abusos per les clàusules terra

Per què els bancs han de tornar els diners de les clàusules sòl?

El 21 gener 2017 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 1/2017 , de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra , amb el qual el govern, arran de la coneguda Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, pretén regular l’abonament per part de les entitats bancàries als consumidors de les quantitats cobrades de més < /strong> per l’aplicació de les anomenades “clàusules sòl”.

Tal com explicàvem al nostre darrer article , la Sentència del desembre passat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va establir que els bancs, en contra del que disposa fins a la data pel Tribunal Suprem espanyol, havien de tornar als seus clients el abonat de més per aplicació de la clàusula sòl des la data de signatura de la hipoteca.

Doncs bé, si analitzem el Reial Decret Llei a què fèiem referència ens trobem que el govern , lluny d’obligar les entitats bancàries a retornar de forma automàtica i àgil les quantitats cobrades indegudament als consumidors, ha buscat establir una mena de sistema de resolució extrajudicial d’aquestes reclamacions que , com ja ha passat en ocasions anteriors, beneficien més a l’entitat que no pas als hipotecats .

Com és el sistema de resolució extrajudicial de reclamació de clàusula sòl establert pel govern?

Resumidament, el RDL estableix el següent:

    1. Les entitats bancàries disposaven d’un mes des de la publicació del RDL per implantar un sistema de reclamació prèvia a la interposició de demandades judicials, a fi d’atendre les peticions que formulin els afectats.
    2. Un cop rebuda la reclamació, l’entitat de crèdit haurà d’efectuar un càlcul al client de la quantitat a retornar i remetre al consumidor un desglossament d’aquest càlcul.
    3. Si l’entitat considera que la devolució de quantitats no és procedent, ha de comunicar al consumidor la seva decisió de forma motivada.
    4. En el cas que el consumidor rebi oferta de l’entitat ha de manifestar si està d’acord o no amb la mateixa.
    5. S’estableix en tres mesos el termini màxim perquè l’entitat i el consumidor arribin a un acord, de manera que si, iniciada la reclamació, el consumidor anés al jutjat sense haver finalitzat l’expedient de reclamació i sense deixar passar aquests tres mesos , el procediment judicial quedaria en suspens fins que transcorri aquest termini.

Com podem veure, el sistema de resolució del conflicte que plantegen les clàusules terra implantat pel govern recorda a altres mecanismes ja coneguts, com l’arbitratge en les participacions preferents i el deute subordinat, que lluny de beneficiar el consumidor deixen novament en mans de la banca la resolució d’aquests conflictes i, per tant, la devolució de quantitats als afectats.

Actualment, són moltes les reclamacions que s’han presentat per part de COLORADO & amp; D’ROA ADVOCATS, així com per molts altres despatxos d’advocats especialitzats, i encara estem esperant saber quina solució adopten les entitats bancàries a nivell extrajudicial per abonar el que deu als clients i evitar el litigi, ja que ha passat just un mes des de la publicació del RDL.

En qualsevol cas, des COLORADO & DE ROA ADVOCATS aconsellem emprendre la reclamació amb els deures fets, és a dir, havent examinat l’escriptura d’hipoteca i havent acudit a un professional per determinar exactament les quantitats a reclamar. Després d’això, s’inicia la reclamació directa al banc i, en cas de no obtenir el resultat esperat, acudiríem als jutjats, que és la via que, a dia d’avui, més confiança ens inspira en la resolució de reclamacions derivades dels diferents productes bancaris que s’han comercialitzat indegudament als consumidors.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.