Swaps, preferents, deute subordinat, hipoteca multidivisa… Són alguns dels productes tòxics que les entitats bancàries van comercialitzar als seus clients, no obstant això, existeixen d’uns altres que, malgrat no ser tan coneguts, també han generat un important nombre d’afectats, com són els bons de l’entitat FERGOAISA, comercialitzats en el seu moment per l’entitat Bankpime.

Què són els bons FERGOAISA?

Es tracta d’actius financers emesos per una empresa privada, en aquest cas per la constructora que els dóna el nom, amb la finalitat de captar recursos financers a curt i mig termini a canvi de generar uns interessos a favor dels compradors, així com la “devolució” del capital prestat.

On estava el risc?

El risc es trobava en que el capital dipositat pels clients no es trobava garantit, ja que la seva devolució, una vegada assolit el seu venciment, això és a l’any 2011, es trobava supeditada a les fluctuacions del mercat, sent, conseqüentment, un producte d’alt risc. En altres paraules, els clients es convertien en inversors de la societat emissora dels bons, per la qual cosa la devolució del capital quedava condicionada a la solvència de l’empresa, circumstància que no va ser posada de manifest als clients.

Per què els clients no van recuperar els seus diners?

Com anteriorment s’ha dit, la devolució del capital invertit es trobava condicionada a les fluctuacions del mercat ia la solvència de l’entitat emissora, la constructora FERGOAISA.

Al moment de venciment dels bons, l’empresa es trobava en concurs de creditors, per la qual cosa la devolució del capitalno es va produir i els clients van perdre els estalvis dipositats en aquest producte.

Quin paper juga l’entitat bancària?

Bankpime era l’entitat bancària que oferia aquest producte als seus clients, sent l’encarregada de la seva comercialització i custòdia. No es tractava d’un simple producte bancari, sinó que era un producte d’inversió i, al seu torn, d’alt risc, ja que no es garantia la recuperació íntegra del capital prestat.

L’entitat bancària, en ser l’encarregada de la seva comercialització, havia d’haver explicat als clients les veritables característiques del producte, amb una informació clara dels seus efectes, informant especialment dels riscos inherents a la inversió.

Al moment de la seva comercialització, això és a l’any 2006, la normativa MIFID no es trobava en vigor, per la qual cosa l’entitat bancària no estava obligada a realitzar els exàmens de conveniència i idoneïtat als clients, no obstant això, sí que estava obligada a proporcionar una informació veraç i, al seu torn, a cerciorar-se que el client en qüestió coneixia i comprenia els riscos de la inversió.

Bankpime, en la majoria de casos, no explicava als seus clients les veritables conseqüències d’invertir en aquest tipus de producte, creient aquests que el que estaven contractant era un producte de dipòsit o imposició a termini que no comportava risc de pèrdua del capital. Per tant, resulta evident que Bankpime va ometre els seus deures de diligència i informació, per la qual cosa resulta ser directament responsable dels danys i perjudicis ocasionats als seus clients.

Per què Bankpime no va explicar la veritable naturalesa del producte?

El banc de la petita i mitja empresa, Bankpime, estava integrada principalment per tres accionistes, sent un d’ells AGRUPACIÓ MÚTUA. L’empresa privada emissora dels bons, la constructora FERGOAISA, era una filial d’aquesta accionista, per la qual cosa els interessos econòmics d’ambdues estaven plenament vinculats. Amb l’emissió dels bons i, davant la vinculació de les societats, es pretenia un ràpid refinançament, amb unes condicions econòmiques més avantatjoses.

En aquesta vinculació probablement es trobi el motiu pel qual Bankpime no va informar als seus clients de les veritables característiques del producte, doncs d’haver actuat amb la diligència deguda, molt difícilment hagués pogut col•locar aquest producte d’inversió entre els seus clients.

Bankpime ja no existeix. Es pot reclamar?

Per descomptat que sí. Bankpime va ser absorbida l’any 2011 per Caixabank, que va adquirir la totalitat del seu negoci bancari, així com la gestió del fon d’inversió. Conseqüentment, després d’aquest procediment d’absorció, els clients afectats pels bons FERGOAISA poden dirigir les seves accions contra Caixabank.

Fins al moment, Caixabank s’havia negat a retornar als petits inversors el capital invertit al•legant una falta de legitimació passiva, no obstant això, moltes són les sentències de les Audiències Provincials, fins i tot del Tribunal Suprem, en les quals es condemna a aquesta entitat a la devolució del capital invertit en haver adquirit el negoci jurídic de la ja extingida Bankpime.

Quines accions es poden exercitar?

Ens trobem davant d’ un consentiment prestat per error, ja que la informació proporcionada pels treballadors de Bankpime en absolut es correspon amb la veritable naturalesa del producte, per la qual cosa es pot sol•licitar la declaració de nul•litat de l’operació per aquest motiu, així com la resolució del contracte per incompliment de l’entitat bancària.

A data d’avui, existeix nombrosa jurisprudència que dóna la raó als clients, condemnant a l’entitat bancària, Caixabank, a la devolució íntegra del capital prestat, així com els interessos legals meritats des del moment de la inversió. Els bons FERGO AISA no són més que un altre dels múltiples productes tòxics comercialitzats per les entitats bancàries, per la qual cosa, si és posseïdor d’aquest tipus de títols, pot emprendre accions legals per a la recuperació de les quantitats invertides. L’equip de COLORADO& DE ROA ha interposat nombroses demandes judicials en reclamació per la comercialització de bons de FERGO AISA, amb resultats satisfactoris per als clients.

Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.