En l’actualitat, l’ús de les noves tecnologies genera nous tipus de mitjans provatoris que fins fa poc resultaven estranys en el marc d’un procés judicial. En conseqüència, cada vegada és més habitual presentar proves extretes d’aplicacions de missatgeria instantània o xarxes socials, com podrien ser les populars “*Whattsapp”, “Twitter” o “Facebook”.

Des del punt de vista legal, l’article 299.2 de la vigent Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil ja preveu l’acceptació dels mitjans de prova electrònics, establint que, “també s’admetran, conforme al que es disposa en aquesta Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge, així com els instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions matemàtiques dutes a terme amb finalitats comptables o d’una altra classe, rellevants per al procés.”

Igualment, l’article 299.3 del citat cos legal permet admetre com a prova qualsevol un altre mitjà no expressament previst, sempre que del mateix pogués obtenir-se la certesa sobre fets rellevants.

En conseqüència, els arxius de text, àudio, fotografia o video amb continguts en l’aplicacions com les esmentades al principi són perfectament vàlids com a prova en un procés judicial.

QUÈ HAIG DE TENIR EN COMPTE PERQUÈ S’ADMETI EL CONTINGUT DE, PER EXEMPLE, UN MISSATGE DE “WHATSAPP” COM A MITJÀ DE PROVA?

Com qualsevol altre mitjà provatori, l’aportació de missatges o dades de “Whatsapp” està sotmès a uns límits i requisits a l’efecte de poder ser admès com a mitjà probatori.

En primer lloc, i a causa que es pot utilitzar la referida aplicació de forma fraudulenta i generar l’aparença d’una dada inexistent, resulta necessari demostrar l’autenticitat i integritat del missatge de “Whatsapp”, doncs les vulnerabilitats del sistema són nombroses.

D’una banda, l’aplicació no conserva la informació transmesa en un servidor extern (la qual cosa seria ideal a l’efecte de provar la seva autenticitat), sinó que tals dades únicament són conservats en els dispositius mòbils d’els qui hagin intervingut com a emissor i receptor.

D’un altre costat, i a causa de l’anterior, els comunicants poden editar o eliminar total o parcialment el contingut d’una conversa sense deixar rastre algun.

És per això que, amb la finalitat d’evitar que aquest nou mitjà provatori sigui inadmès pel Jutjat, es recomana aportar no només el dispositiu mòbil sinó també la transcripció dels controvertits missatges en format paper. Això permetrà al Secretari Judicial comprovar el seu contingut i donar fe que aquest document és fidel reflex del contingut de la conversa emmagatzemada en el mòbil.

A partir d’aquí, si la part contrària impugna la seva autenticitat en l’acte de judici oral, haurem de recórrer a la corresponent prova pericial informàtica a l’efecte d’acreditar que el sistema de missatgeria no ha estat manipulat.

Així ho ha reconegut recentment el Tribunal Suprem, que adverteix de la facilitat amb la qual és possible manipular els arxius obrants en l’aplicatiu, indicant en conseqüència la necessitat que aquest tipus de mitjans de prova siguin objecte d’una prova pericial en cas de ser impugnats.

D’altra banda, la jurisprudència també posa l’accent en la importància de que al contingut del missatge de “Whatsapp” hagi estat obtingut de forma lícita, de manera que no es violentin, ni directa ni indirectament, drets o llibertats fonamentals, tals com el dret a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions, tant dels intervinents com de terceres persones.

En conclusió, els sistemes de missatgeria instantània poden admetre’s com a mitjà de prova en un procés judicial, sempre que qui pretengui fer-los valer asseguri donar compliment a quatre requisits: licitud, autenticitat, integritat i claredat.

Tags,
Comenta aquesta notícia:

*

Your email address will not be published.